Lingua lombarda: differenze tra le versioni

m
Rollback - Annullate le modifiche di 82.50.181.36 (discussione), riportata alla versione precedente di NoncioBot
m (Rollback - Annullate le modifiche di 82.50.181.36 (discussione), riportata alla versione precedente di NoncioBot)
Riga 160:
*Ha intercalari diversi
 
Queste irrilevanti quisquilie non vi fermeranno di certo dal leggere e capire, e probabilmente pure pronunciare, una cosa del genere:
{{quote|Töcc i òmen e fónne i nas lìber e compàgn in dignità e dérécc. Töcc i gà la resù e la cosciénsa e i g'à de comportàs i ügn nvèrsa i óter coma sa födès fradèi. I armi, i fomni, i soldacc, quand che in amôr i andava d' Marz, af voi cuntà in sti vers, che fü in dol tèp che con tancc furôr al vign de za dol mar i Mor Pervers, condücc dal re Gramant, so car signôr, che voliva più Franza e l'univers e destrüz sech Re Carlo e i Paladì per vendicà sò Pader Sarasì. Ma la stòria la ghe cönta sö pò a de serte fassènde importàcc de la éta d' ol Abelard che el nass indel 1079 a Pallet, a süd-èst de Nantes, indela Bretagna; fiöl d' ü caaliér, l'abandóna la richèssa e la cariéra di armi per indà a stödìà prima a Loches (sìt de la Loira) doe l' inségna ol Roscellino e pò dopo a Parìs, doe i fiorìss i stüdi de dialetéga. Ché a l' seguìss i lessiù d' ol Guglielmo de Champeaux, ma l'ólsa critegà i tesi sö i üniversài, dóca l'è custrèt a scapà prìma a Melun e pò a Corbeil, doe a l' se mèt dré a insegnà e l' iscöd ü gran caècc. Dopo quach agn in Bretàgna, a l' torna là amò a Parìs e l' iscólta de növ ol Guglielmo, che intàt l' è deentàt canonègh de San Vitùr, ma i salta fò di oltèr ràcole; ol Guglielmo a l' se ritìra indela badìa de San Vitùr e indel 1113 a l' deénta vescóv de Châlons, intàt che l' Abelard a l' té scöla a Parìs, in sö la rìa mansìna de la Sèna, a Sainte-Geneviève, che a chèi tép lé l' ìa fò di müra de la sità. Dopo quach oltèr viàs in Bretàgna, indel 1113 a l' và là a Laon, per istödìà sénsia sacra co l' Ansèlm de Laon, ma indel stèss an a l' torna a Parìs, a la scöla escoàl indel curtìl de Nôtre-Dame, per insegnàga mia domà la dialetéga, ma pò a la teologéa. In de sto tép, co i sólcc di scolàr, a l' pöl vìv fò del contròl di ütorità söperiùr de la cesa. L è chechissé che l' à conossìt l' Eloisa, neuda de ön canonègh de Nôtre-Dame, ol Fölbèrt, che l' Abelard a l' ìa deentàt maèst a sissapaga. La Sità Basa l'è la part piö granda de Bèrghem. Lè i gh'è ol Cümü, la proìncia e la prèfetüra. La part céntral l'è facia de Pórta Nöa e dal Senterù che öna ólta l'era la stassiù di baghér. La strada piö imporanta de Bèrghem l'è vial Papa Gioàn XXIII, che 'l va de la stassiù 'n fena a Porta Nöa. Söl Sentierù gh'è ol Téater, dédicat a Gaetano Donizetti. Ün óter laùr de èt l'è ol monümét ai partigià, de Giacomo Manzù.}}
 
Il tutto deve essere letto e pronunciato urlando come ossessi, come nella migliore tradizione pergamea (quindi, ad esempio, la frase ''oggi sono stato al mercato a comprare il salmone affumicato'' va detta PÒTA, ENCÖ ME SÓ STÀCC AL MERCÀT A CUMPRÀ OL SALMÙ FÜMEGÀT, NEH, PÒTA!)
0

contributi